Introducció: La crua veritat de la catàstrofe de Txernòbil
L'explosió del
reactor número
4 de la
central
nuclear de
Txernòbil , la
nit del 26
d'abril de
1986, va
dividir les
vides de
milions de
persones en
dues etapes :
ABANS i
DESPRÉS de la
Catàstrofe .
En l'accident
de Txernòbil
es troben
involucrats
l'aventurerisme
tecnocràtic i
l'heroisme
dels
liquidadors ,
la solidaritat
humana i la
covardia dels
funcionaris de
l'estat (que
van tenir por
d'advertir als
habitants
sobre la
terrible
amenaça,
multiplicant
així el nombre
de víctimes
innocents), el
sofriment
d'uns i la
cobdícia
d'altres.
Txernòbil va
introduir
noves paraules
en la nostra
vida , com "liquidadors", "nens de
Txernòbil", "llegat de
Txernòbil",
"coll
de Txernòbil", "SIDA de
Txernòbil",
"cor de
Txernòbil",
"contaminació
de Txernòbil"...
Al llarg dels
vint anys
posteriors al
Desastre, s'ha
posat en
evidència que
l'energia
nuclear suposa
molts més
perills que
l'arma
nuclear:
l'emissió d'un
únic reactor
produeix una
contaminació
radioactiva
cent vegades
més gran que
la de les
bombes que van
ser llançades
sobre
Hiroshima i
Nagasaki. S'ha
posat en
evidència que
un sol reactor
nuclear té
capacitat per
contaminar
greument la
meitat de la
Terra. S'ha
posat en
evidència que
els habitants
de tots els
països del
planeta no es
troben
veritablement
protegits
contra una
contaminació
radioactiva
que pot
arribar des de
qualsevol
lloc.
Es continua
mantenint un
tens debat
sobre quants
radionuclis de
Txernòbil es
van estendre
pel món i, en
conseqüència,
quants van
quedar
emmagatzemats
dins del
sarcòfag que
cobreix el
reactor que va
explotar. Uns
manifesten que
es van
alliberar a
l'atmosfera
radionuclis
amb una
activitat
total de 50
milions de
Curis, i
altres que van
ser 10 mil
milions. Ni
tan sols se
sap quantes
persones es
van dedicar a
minimitzar les
conseqüències
del Desastre,
doncs les
ordres
secretes van
exigir "...no reflectir
el fet de la
dedicació a
aquest treball...".
Amb motiu del
20 aniversari
del Desastre,
l'OIEA
(Organisme
Internacional
d'Energia
Atòmica) i
l'OMS
(Organització
Mundial de la
Salut) van
presentar un
informe de
tres volums:
"El llegat de
Txernòbil:
Salut , Medi
Ambient i
Impactes
socioeconòmics"
(en anglès:
"Txernòbil's
Legacy:
Health,
Environmental
and Socio-
Economic
Impacts"). Les
principals
conclusions de
la part de
l'informe en
què es tracten
les qüestions
mèdiques són:
- A causa de
la Síndrome
d'irradiació
aguda (o
malaltia
radiològica)
van morir unes
50 persones;
- 9.000
persones van
perdre la vida
amb
posterioritat,
i encara més
podran morir,
en el futur,
de càncers
provocats per
la radiació
(la qual cosa,
en el context
dels càncers
espontanis,
"seria difícil
de detectar");
- Es van
operar amb
èxit prop de
4.000 nens amb
càncer de
tiroide causat
per la
radiació;
- Es va
descobrir un
lleuger
augment de
cataractes
entre els
liquidadors i
els nens de
les zones
contaminades;
- La salut
dels
liquidadors es
considera
millor que la
de la resta
dels habitants
;
- La situació
del medi
ambient a
Txernòbil es
considera
millor que la
d'altres
centres
turístics
naturals;
-
L'enverinament
per radiació
no es
considera tan
perillós com
la pobresa, la
por a la
radiació, els
mals hàbits de
vida, el
victimisme
(tendència
d'una persona
a
considerar-se
víctima), i el
"fatalisme"
paralitzant;
els quals
estan molt
estesos entre
la població;
en general,
els efectes
del desastre "són menys
perillosos per
a la salut
humana, del
que s'havia
pensat".
Aquest és el
punt de vista
dels experts
associats a la
indústria
nuclear. Una
altra posició
és la que
reflecteix el
secretari
general de
l'ONU, Kofi
Annan: "Mai no
sabrem el
nombre exacte
de les
víctimes.
Tanmateix, el
que tres
milions de
nens
necessitin
tractament des
d'ara fins al
2016 ens dóna
una idea de la
quantitat de
persones que
encara poden
emmalaltir
greument ...,
per això la
seva vida
futura està
arruïnada,
així com la
seva infància.
Molts moriran
prematurament..." (Annan,
2000).
El núvol
radioactiu va
afectar
territoris on
el 1986
vivien, com a
mínim, uns
3.000 milions
de persones.
En total, més
del 50 % del
territori de
13 països
europeus va
patir una
contaminació
greu pels
radionúclids
de Txernòbil;
i en altres 8
països la
contaminació
va afectar més
del 30 % del
territori
(vegeu cap.1).
Segons les
lleis de
l'estadística
i la biologia,
en aquests
països el
ressò de
Txernòbil se
seguirà
percebent
durant
diverses
generacions.
Poc després
del desastre,
els metges,
observant en
les àrees
afectades
l'increment de
diverses
malalties, van
començar a
demanar
assistència
addicional. No
obstant això,
en les altes
instàncies,
els
especialistes
associats amb
la indústria
nuclear van
proclamar
sonorament que
no existia
"evidència
estadística"
que confirmés
la
perillositat
de la radiació
de Txernòbil.
Tan sols deu
anys després
del Desastre
es va
reconèixer en
documents
oficials que
el nombre de
càncers de
tiroides va
augmentar "de
manera
inesperada". A
les zones
afectades de
Bielorússia ,
Ucraïna i
Rússia, en
1985 més del
80 % dels nens
estaven sans,
però 20 anys
després el
percentatge és
menor d'un 20
% (vegeu
cap.4).
L'increment en
l'aparició de
moltes
malalties en
àrees
contaminades
no pot ser
explicat
satisfactòriament
ni com efecte
d'una selecció
(perquè la van
observar els
mateixos
metges amb el
mateix equip),
ni per factors
socioeconòmics
(els
territoris
només es
diferencien
pel nivell de
la dosi de
radiacions
ionitzants).
Per què és tan
diferent
l'avaluació de
les
conseqüències
del Catàstrofe
de Txernòbil
entre els
especialistes
"atòmics" i
els experts
que són
independents
de la
indústria
nuclear ?
En els basars
orientals
es pràctica
habitualment
el joc del
triler, que
consisteix a
endevinar sota
quin gobelet
manejat per un
mag
es troba una
boleta.
Actualment,
també són mags
aquells que
distreuen
l'atenció del
públic del
coneixement de
les xifres
reals de
víctimes usant
diverses
manipulacions.
La primera
manipulació
consisteix en
establir el
requisit d'una
correlació
entre malaltia
i dosi rebuda.
El truc està
en que
calcular
exactament la
dosi rebuda és
una cosa
pràcticament
impossible. No
es pot valorar
la irradiació
dels primers
dies (que
podria ser
milers de
vegades més
gran que la
mitjana
general), és
impossible
considerar la
distribució
irregular de
la
contaminació
pels diversos
territoris, no
es pot
calcular la
contribució de
cadascun dels
radionúclids
(cesi , iode ,
estronci ,
plutoni ,
ruteni i tel ·
luri , etc.),
i no es pot
saber la
dispersió real
d'aquests
radionúclids a
través de
l'aire,
l'aigua i els
aliments (unes
persones
prenen llet i
mengen carn,
altres
pateixen
intolerància a
la lactosa i
mengen molts
vegetals,
etc.). La
segona
manipulació
consisteix en
la utilització
de coeficients
de risc
d'irradiació
provinents
dels
bombardejos
atòmics
d'Hiroshima i
Nagasaki per
calcular la
radiació de
Txernòbil.
Utilitzar els
coeficients de
risc obtinguts
del Japó és
incorrecte; en
primer lloc,
perquè en
aquell cas la
irradiació va
ser d'un altre
tipus i, en
segon lloc,
perquè durant
més de quatre
anys van estar
prohibides
totes les
investigacions
sobre les
seqüeles (i
durant aquest
període van
morir un
nombre
incomptable de
les persones
més febles).
Una cosa
semblant va
passar a
Txernòbil. Els
governs de
l'URSS no
només van
prohibir als
metges
associar les
malalties amb
la irradiació,
sinó que també
van amagar els
materials
sobre
Txernòbil
durant tres
anys i mig .
La manipulació
de dades està
en
contradicció
amb una
metodologia
d'investigació
científica
objectiva. Per
analitzar les
conseqüències
de la
contaminació
de Txernòbil
el
científicament
correcte seria
comparar la
salut de la
població dels
territoris que
tenen les
mateixes
característiques
ètniques ,
físic-geogràfiques
i
socioeconòmiques,
i que només es
diferenciïn en
el nivell de
contaminació
radioactiva.
El
científicament
correcte seria
comparar la
salut del
mateix grup de
persones al
llarg del
temps. Si les
tals
comparacions
detectessin
algun canvi en
l'estat de
salut dels
conjunts
comparats,
llavors
podríem
assumir, amb
alta
probabilitat,
que es tracta
d'una
conseqüència
de la
catàstrofe de
Txernòbil
(veure cap.3)
.
D'acord amb
uns principis
que es
remunten al
dret romà, no
es pot ser
jutge i part
en un procés.
No pot ser
objectiva una
avaluació de
les
conseqüències
del desastre
de Txernòbil
realitzada per
experts
associats a la
indústria
nuclear.
Aquesta
parcialitat en
la valoració
s'estén a
l'Organització
Mundial de la
Salut (OMS):
entre l'OIEA (
Organització
Internacional
d'Energia
Atòmica ) i
l'OMS
existeix, des
de l'any 1959,
un acord que
obliga a l'OMS
a "coordinar"
la seva
posició amb
l'OIEA .
Sembla ser que
als estats
tampoc no els
interessa
determinar la
magnitud real
de les
conseqüències
de la
catàstrofe; no
fos cas -Déu
no ho vulgui!-
que el
resultat faci
necessari
gastar més
diners en
ajuda a les
víctimes .
Per tant,
esbrinar la
veritable
dimensió de
les
conseqüències
del desastre
tan sols
interessa a
les víctimes,
als metges, i a
les
organitzacions
no
governamentals
que expressen
la preocupació
de la
societat.
Aquest llibre
és un intent
de determinar
els efectes
reals de la
catàstrofe amb
objectivitat .
Traducció
de l'original
rus al
castellà:
Alona Grachova.
Traducció del
rus de la
presentació de
l'informe
2010,
actualitzat
del 2011, que
va realitzar
l'equip
científic que
més
rigorosament
ha sequit
l'evolució de
la catàstrofe
en termes
econòmics,
socials i
humans, el
format pels
professors AV
Yablokov, VB
Nesterenko, AV
Nesterenko, i
NE
Preobrazhenskaya,
“Txernòbil,
conseqüències
del desastre
per a les
persones i la
natura” que
està
disponible en
http://bellona.ru/filearchive/fil_Yablokov_Bellona.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada