Campanya de resistència a l'allargament del permís de funcionament de la central nuclear d'Ascó.
En tres setmanes, més de 250 entitats recolzen la demanda de no concessió. La campanya continua.
Els greus problemes estructurals d'Ascó, que es manifesten en l'acumulació d'incidències i problemes de funcionament, amb gairebé un centenar en els darrers 4 anys; en la deteriorada política de seguretat, que va quedar en evidència amb la fuita de partícules radioactives del 26 de novembre de 2007, partícules que es va dispersar pel territori contaminant-lo, i que va ser amagada durant més de 4 mesos per la direcció de la central i el Consell de Seguretat Nuclear; en la manca de control legal, ja que han passat gairebé quatre anys sense depurar les responsabilitats legals; i en la inestabilitat geològica del seu emplaçament, plenament demostrada, són motius més que suficients per a que la central no torni a entrar en operació.
L'informe emès pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) el 29 de juliol, en que fa referència a Fukushima, no contempla, en canvi, cap dels riscos descoberts arran d'aquesta catàstrofe. L'informe significa tres coses: un reconeixement explícit de que la central nuclear té deficiències, atorgant, per tant, un “xec en blanc” per a que els propietaris continuïn el seu negoci sense entrebancs; una decisió precipitada per part del CSN, que torna a mostrar-se com un organisme submís als interessos i el calendari de les empreses nuclears que, teòricament, havia de controlar; i, finalment, i contradient la retòrica de les seves darreres declaracions, una voluntat del CSN de desmarcar-se de les línies que s'estan seguint per part dels reguladors nuclears a nivell internacional, línies que donen prioritat a la seguretat per sobre del negoci (amb tancaments preventius basats en criteris de seguretat), major rigor en l'avaluació de riscos, i terminis de llicència més curts.
L'informe estableix 9 límits o condicions d'operació, però deixa als propietaris de la central un marge superior a un any per aplicar-les; i s'assenyalen 17 instruccions tècniques complementaries, però que “serán remitidas directamente por el CSN al titular, una vez sean emitidas las nuevas autorizaciones de explotación mediante las correspondientes Órdenes Ministeriales del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.”. Les dues decisions suposen una negació de tot el que ha passat a Fukushima, i una burla a les prioritats de seguretat.
Per a Tanquem les Nuclears la situació que es dona avui en el cas d'Ascó evoca intensament el precedent del que va passar amb la central nuclear de Vandellòs 1 desprès de la catàstrofe de Txernòbil. El 12 de juny d'aquell mateix any (1986) el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) també va trametre “instruccions de revaluació de la seguretat” a la direcció de Vandellòs 1 en base al que havia passat a Txernòbil. La realitat va ser que les instruccions van haver de ser reiterades per escrit en quatre ocasions, al llarg dels anys 1986, 1987, 1988 i 1989, i en nombroses ocasions en el curs de reunions conjuntes, mentre que l'empresa propietària feia cas omís i no aplicava les instruccions, i sense que el CSN prengués cap mesura contra la central; aquest incompliment va ser una de les causes de l'accident que va tenir la nuclear a l'octubre de 1989, segons va reconèixer el propi CSN en l'informe posterior a l'accident, redactat al 1990.
La realitat és que la complicitat del CSN amb els propietaris de la central nuclear d'Ascó en el cas de la fuita de partícules de novembre del 2007 posa en qüestió la capacitat d'aquest organisme per mantenir un control mínim de la seguretat d'Ascó.
La realitat és que, en termes col·loquials, per Tanquem les Nuclears Ascó no ha superat la ITV, però se li dona el permís per a que continuï funcionant amb els consegüents riscos per a la població i el medi ambient.
Han passat gairebé 5 mesos des de l'inici de la catàstrofe de Fukushima, al Japó, i malgrat el silenci generalitzat sobre les seves seqüeles, es multipliquen els apunts informatius que mostren com la fuita continuada de radioactivitat, que no es podrà controlar en una data definida, està afectant de moltes maneres l'aire, l'aigua i els aliments. Aquesta catàstrofe és un seriós advertiment sobre el que pot passar a Catalunya a on, com ja s'ha explicat, ja vam tenir un accident nuclear a l'octubre de 1989, a Vandellòs 1.
No sempre es tindrà la mateixa sort. Per això des de Tanquem les Nuclears es demana que des de cada associació, cooperativa, grup cultural, esportiu o juvenil, fundació, empresa o comerç; des de cada secció o seu local de cada sindicat, des de cada agrupació local o sectorial de cada força política, des d’ajuntaments i consells comarcals, o des del món de l’ensenyament..., s'entri a la web http://www.tanquemlesnuclears.
L'electricitat que produeix Ascó pot ser substituïda sense problemes per la que generen altres tecnologies que ja estan en funcionament i no són tan perilloses: centrals de cogeneració amb gas, hidràuliques, eòliques, solars o geotèrmiques. Aquestes tecnologies no operen avui a ple rendiment, però poden fer-lo, per això les nombroses vegades que la central ha estat aturada no s'ha notat en el subministrament elèctric. La caducitat d'Ascó és clau per desenvolupar un model energètic a Catalunya que es basi en l'estalvi, l'eficiència i l'aprofitament generalitzat dels recursos renovables.
Catalunya, a 1 d'agost de 2011.
http://www.tanquemlesnuclears.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada