divendres, 21 de desembre de 2012

Els costos d'un hipotètic accident nuclear a França

Dos economistes de l'IRSN han presentat, fa unes setmanes, una estimació dels costos imputables a les conseqüències d'un accident nuclear a França. Extremadament car!

Font: http://www.journaldelenvironnement.net/article/en-france-un-accident-nucleaire-ca-coute-enormement,32334

Els debats científics solen estar plens d'informació, i l'Eurosafe no n'és cap excepció. A la darrera edició d'aquest fòrum anual de seguretat nuclear a Europa, experts de l'Institut per a la Protecció Radiològica i seguretat nuclear (Ludivine Pascucci-Cahen i Patrick Momal) han presentat una estimació dels costos de les conseqüències d'un accident nuclear a França.

Els investigadors han pres dues hipòtesis: un accident greu (fusió del nucli del reactor amb alliberament de radioactivitat ràpidament controlat) i un gran accident tipus Txernòbil o Fukushima (fusió del nucli del reactor amb alliberament de radioactivitat només controlat un cop passat l'accident).

A falta de mètode de càlcul, els dos economistes han confiat en l'import de les factures de les conseqüències dels desastres anteriors: Three Mile Island, les crisis de salut com les vaques boges, Txernòbil, AZF o l'enfonsament de l'Erika.

En el primer cas, escenari similar a l'utilitzat per l'Autoritat per la Seguretat Nuclear (ASN), es perdria un reactor de 900 MW (del mateix tipus que els de la planta de Fessenheim, per exemple) i 3.500 persones haurien de ser avacuades de les zones contaminades pels residus radioactius.

El cost estimat per a la comunitat s'enfila als 120.000 milions d'euros, dels quals la majoria (75%) serien atribuïbles a l'energia no-produïda que s'hauria de comprar a altres indrets i als costos d'imatge (boicot de productes agrícoles locals, disminució dels ingressos pel turisme, etc). Molt lluny dels 2.000 milions d'euros que s'estimen per les grans catàstrofes de l'Erika o l'explosió de la indústria química AZF de Tolosa.

Però això no és res comparat amb un "Chernobyl-sur-Seine", recuperant el títol d'un llibre de política-ficció escrit l'any 1988 per la periodista Hélène Cree i el matemàtic Yves Lenoir.

Si assumint que una nuclear (també de 900 MW) perd el seu reactor i allibera grans volums de residus radioactius, grans extensions de territori serien altament contaminats.

Els dos autors estimen que a curt termini les autoritats haurien d'evacuar centenars de milers de persones. I a mig termini, haurien de trobar la manera de finançar grans pèrdues pel global del país: 53.000 milions d'euros per mesures “radiològiques” (costos sanitàris, socials i agrícoles), 110.000 milions d'euros per la gestió de les zones d'exclusió (amb nivells de radioactivitat superios a 555 kilobecquerels/m2) i 166.000 milions d'euros per despeses d'imatge, etc.  En total, França hauria de pagar, directament o indirectament, uns 400.000 milions d'euros, és a dir el 20% del seu PIB anual. Totalment inviable!

Aquest només és un resultat indicatiu. L'import final dependria, en gran part, de la meteorologia que fes o deixes de fer en el moment de l'accident. D'aquesta manera, grans ciutats, regions agrícoles, turístiques o industrials podrien quedar més o menys “irradiades” de forma permanent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada