dimecres, 25 de maig del 2011

L'accident de Fukushima i la situació de les nuclears a Catalunya

Una cinquantena de persones han assistit a la xerrada organitzada pel Grup antinuclear de les comarques gironines. Al llarg de la xerrada s’han pogut escoltar els arguments que evidencien la situació del model energètic català, un model que posa per davant els seus beneficis econòmics enfront la seguretat i la salut pública. Els ponents han destacat les dificultats per esbrinar la situació actual de les centrals japoneses, i com els governs limiten la informació, donant a entendre que la situació és segura, fet que es contradiu amb la realitat.

Marcel Coderch (Membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya CADS, membre de AEREN-ASPO i doctor en enginyeria elèctrica per l'Institut de Tecnologia de Massashusetts MIT), ha exposat la situació actual de la central de Fukushima, i com els 10 primers dies de l’accident es poden considerar claus per analitzar el tractament informatiu d'una catàstrofe nuclear global. El ponent ha destacat com les primeres consignes eren de total normalitat, consignes que finalment han derivat en desconcert i confusió. Al llarg de la situació s’ha negat una informació sistemàtica i rigorosa que ha impedit a la població tenir una consciència real del que estava passant. Així mateix, ha valorat la situació energètica de Catalunya, el quart país més nuclearitzat del món. Per en Marcel Coderch, els riscos que comporta l’energia nuclear no s’equiparen a la seva aportació energètica, fet que demostra la necessitat del tancament progressiu de les centrals.

Per la seva part, Miguel Muñiz (Membre de la Coordinadora Tanquem les nuclears i de l'Observatori de l'Energia a Catalunya), ha aportat la visió del moviment ecologista enfront del lobby nuclear, destacant com any rere any es degrada la seguretat a les centrals catalanes, i com els propis gestors d’aquestes industries són alhora, els encarregats de la seva seguretat. Ha destacat que el criteri sobre les dosis màximes de radicació són convencions establertes pels organismes internacionals, i que en cap cas es basen en dades científiques. Això situa la població en un risc potencial desconegut, i alerta de la necessitat que els ciutadans es mobilitzin per aconseguir el tancament de les centrals nuclears.

dimarts, 10 de maig del 2011

Xerrada: l'accident de Fukushima i situació de les nuclears a Catalunya

Divendres 20 de maig a les 19:00h. a la casa de Cultura de Girona

A càrrec de:
- Marcel Coderch (Membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya CADS, membre de AEREN-ASPO i doctor en enginyeria elèctrica per l'Institut de Tecnologia de Massashusetts MIT)
- Miguel Muñiz (Membre de la Coordinadora Tanquem les nuclears i de l'Observatori de l'Energia a Catalunya)

Presentació a càrrec de:
- Núria Almiron (Professora de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona)

dilluns, 9 de maig del 2011

Cinefòrum "Fukushima: i després, què?"

El Departament de Física i la Biblioteca de la UdG organitzen un cinemafòrum amb el títol "Fukushima: i després, què?" amb l'objectiu de reflexionar sobre l'energia nuclear de cara al futur.

Es projectaran les següents pel·lícules:

-28 d'abril: "El síndrome de Xina"

-5 de maig: "Hiroshima, mon amour"

-12 de maig: "¿Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú"

-19 de maig: "La carretera"

Presentació i debat a càrrec de Marta Sureda Costa, professora del departament d'Història i Història de l'Art.

De 19 h a 21 h. Sala Ernest Lluch. Biblioteca de Montilivi.

http://www.udg.edu/depf/Inici/Reculldenoticies/tabid/5142/p/19148/language/ca-ES/Default.aspx

diumenge, 8 de maig del 2011

Mat a la nuclear: ni una paraula sobre salut

Anem sabent informacions, des del darrer article, que confirmen coses que ja dèiem després dels terratrèmols del Japó i la seva afectació a les centrals nuclears de Fukushima. Per exemple, que la radiació portada pel vent es va dirigir cap el nord-oest, a més de 40 quilòmetres de la zona d'exclusió. Quatre dies després del terratrèmol, els EUA van utilitzar avions per detectar radiacions; van fer milers de proves. Les conclusions són que fins i tot a 40 quilòmetres una persona rebria a l'any més de 20 mil·lisieverts –el màxim recomanat és d'1 per any–. No van tenir en compte encara la greu afectació sobre els aliments, l'aigua... Es confirma que els reactors 1 i 3 tenen el nucli parcialment fos i que a part del cesi i el iode, s'ha trobat tecneci-99 i estronci a 40 quilòmetres de la central.

El que no s'ha comentat gaire és que el Japó, el juliol del 2007, va patir un terratrèmol de 6,8 graus a l'illa de Honsu, a uns 200 quilòmetres de Tòquio. Va afectar la central de Kashiwazaki-Kariva. Hi va haver morts i ferits i cases destruïdes, etc. Es va d'haver de tancar la central.

O que el 1981, en l'accident de la central de Tsuruga, hi va haver fuites radioactives que van arribar al clavegueram de la ciutat. Es va informar la població cent dies després que hagués passat –com ací fa pocs mesos amb una visita d'escolars gironins a la central d'Ascó–. I ningú s'indigna...

Però cal recordar que l'OMS només publica els estudis que prèviament han passat pel “filtre” de l'AIEA des de fa anys. Hi ha pocs estudis i investigacions independents. Com passa amb els CEM –camps electromagnètics– de la MAT, sobre els quals pel que fa a la salut l'OMS publicava estudis signats pel doctor Rapacholi, que estava lligat als lobbies energètics. Per això cal parlar també dels greus problemes sobre la salut humana, que de manera premeditada se silencien.

La interacció ionitzant provoca una alteració molecular en la cèl·lula i, depenent de la dosi rebuda, el dany residual és acumulatiu. Les conseqüències per a la persona són en funció de la dosi i el tipus de teixit. A causa del seu caràcter aleatori, l'efecte tòxic es pot produir a dosis relativament baixes. Efectes com ara el càncer i la leucèmia, i efectes genètics són induïts a través de la radiació a partir de dosis baixes.

Pel que fa a la sèrie radioactiva de l'urani, l'isòtop urani-238 té una toxicitat en els ronyons i produeix càncer de pulmó. La desintegració de l'urani produeix al llarg de molts anys subproductes més radioactius; el gas radó-222, càncer de pulmó; el radi-226l, càncer d'ossos; el poloni-210, càncer de pulmó...

La fissió de l'urani o del plutoni genera molts elements radioactius. Alguns són coneguts per la seva toxicitat, com ara l'estronci-90, el cesi-137, el ceri-144, el iode-131, el iode-129, però molts d'altres de vida mitjana més curta, cap a 200 elements diferents, també altament preocupants com ara gasos nobles fàcils d'inhalar, com ara el criptó-85 el xenó-133, etc., són responsables de l'increment de la càrrega radiològica poblacional. Són productes de la desintegració nuclear, artificials, estranys per al cos humà.

Al marge de tenir residus eterns, sabem que les capes metàl·liques i de formigó pateixen per la col·lisió permanent del flux de neutrons, fet que produeix esquerdes i fissures, que després provoquen accidents greus. Cal recordar ara i avui el que va passar fa 25 anys a Txernòbil. La vida útil de la central ve donada per la fatiga dels materials, admesa per càlculs, no superior als 40 anys; ací les volen allargar fins als 60 anys.

L'estudi BEIR calcula el risc de càncer en un impacte igual o superior a 1 efecte per 1.000 per 10 mSv, és a dir, que de 1.000 persones que rebin una dosi efectiva de 10 mSv, una persona desenvoluparà un càncer mortal. Facin els números amb les dades que surten als diaris... En nens, el risc puja a 1,8.

Voler minimitzar els greus efectes de l'energia nuclear sobre la salut és molt pervers. És tractar de deixar morts i malalties per a generacions futures, amb una energia cara, bruta, perillosa i insostenible.

Cal tenir un fort sentiment de resistència, un rebuig de la hipocresia, de les mitges veritats, de les pretensions dels lobbies; perquè aquests només fomenten i alimenten la ignorància, que és una forma de ceguesa davant la realitat. El seu negoci és el diner, no la seguretat, com se'ns vol fer creure. I encara volen que els tinguem confiança...

Joan Martí Colomer
EL PUNT
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/406736-mat-a-la-nuclear-ni-una-paraula-sobre-salut.html

Concentració a Girona 18 de març 2011

Fukushima som tots, nuclears mai més!
Per un canvi de model energètic Les organitzacions que signem aquest manifest convoquem la ciutadania a la plaça del Vi de Girona el proper divendres 18 de març per manifestar el nostre sentit condol amb el poble japonès pels milers de víctimes i per la gran catàstrofe que ha suposat per al seu país el terratrèmol i el tsunami del passat 11 de març i que ha provocat una alerta nuclear que ha afectat les plantes atòmiques de Fukushima, Onagawa i Tokai, la qual és la pitjor catàstrofe nuclear des de l’accident de Txernòbil.

Un cop més el desastre nuclear al Japó mostra d’una manera dràstica, com de perillosa és l’energia nuclear. Tot i la suposada seguretat d’aquesta, la realitat dels fets és una altra: l’accident de Three Mile Island (1979), de Txernòbil (1987), de Tokaimura (1999) i ara Fukushima (2011), demostren la inviabilitat d’aquest model energètic. Casa nostra no és una excepció, a l’octubre de 1989, va tenir lloc l’accident de la central nuclear de Vandellòs I, que va donar lloc al tancament definitiu d’aquesta instal·lació. La resta de centrals operatives pateixen habitualment nombrosos incidents i aturades no programades, fins al punt que els gestors d’Ascó 2, van posar en perill a un grup d’escolars i al conjunt de la població al realitzar una excursió per les instal·lacions malgrat existir una fuita radioactiva.

El govern Zapatero, amb el suport de la UE i dels governs autonòmics, ha incomplert de manera flagrant el seu compromís electoral d’elaborar el calendari de tancament de les centrals nuclears. És més, pretén construir un cementiri nuclear, anomenat eufemísticament Magatzem Temporal Centralitzat, que suposarà la circulació de residus radioactius per tot el territori i el vist-i-plau per allargar la vida de les centrals nuclears existents, amb el conseqüent perill per a la salut dels ciutadans. En aquest context, i afegint la seva relació amb l’ús militar, l’expoli del Sud, l’extracció de l’urani en pèssimes condicions socials, laborals i ambientals als països empobrits, els grans impactes ambientals, els greus perills i la generació de milers de tones de residus d’alta activitat pels quals no existeix cap solució, l’energia nuclear no pot tenir un paper eficaç i significatiu en la producció energètica.

Per tot això exigim:

1. El tancament urgent de les centrals nuclears.

2. La revisió de la fiscalitat sobre el consum energètic de manera que les externalitats ambientals s’integrin en el cost final de l’energia. Així mateix, que s’estableixi una responsabilitat civil il·limitada als propietaris de les centrals nuclears en el nou marc legislatiu que es debat aquests dies.

3. La implantació d’energies renovables, la generació descentralitzada, i restringir la implantació de noves centrals de producció d’energia no renovables.

4. La paralització immediata de la MAT.

5. L’aplicació de mesures d’estalvi i eficiència energètica.

6. La necessitat d’avançar cap a un nou model social i econòmic que superi el paradigma del creixement il·limitat del PIB i que suposi una ruptura democràtica amb les tesis neoliberals.

7. Un posicionament contundent de les administracions dels Països Catalans en contra de l’energia nuclear i per un nou model energètic, basat el 100% en energies renovables.


Nota de premsa:

Unes 400 persones s’han concentrat avui a la plaça de Vi de Girona sota el lema
Fukushima som tots, Nuclears Mai Més! Per un canvi de model energètic. La
concentració tenia com a objectiu exigir el tancament de les centrals nuclears i
mostrar la seva solidaritat amb el poble japonès arran del terratrèmol, tsunami i la
greu crisi nuclear desencadenada.

En l’acte organitzat per diferents entitats de les comarques gironines, s’ha exigit el tancament
urgent de les centrals nuclears, la paralització immediata de la MAT i la implantació d’un nou
model energètic, basat el 100% en energies renovables. El manifest l’ha llegit el Doctor en
filosofia Josep Maria Terricabres, i ha comptat amb la presentació d’en Joan Martí, membre de
la Plataforma No a la MAT. Durant tot l’acte s’han pogut sentir consignes en contra les centrals
nuclears i la MAT.

Els participants han guardat un minut de silenci per manifestar el seu condol amb el poble
japonès pels milers de víctimes i per la gran catàstrofe que ha suposat per al seu país el
terratrèmol i el tsunami. L’acte ha conclòs amb el cant dels ocells.