dissabte, 1 d’octubre de 2011

No a la renovació de la central nuclear d'Ascó

Aquest proper u d'octubre la central nuclear d'Ascó esgota el seu permís de funcionament i pretén aconseguir una renovació per a deu anys més. La central està constituïda per dos reactors de 1.000 MW elèctrics que van entrar en funcionament als anys 1983 i 1985, i que, per tant, pràcticament han esgotat els seus trenta anys de vida de disseny, deixant un llegat d’almenys 1.300 tones de residus radioactius d'alta activitat que no tenen més solució que ser emmagatzemats durant milers d'anys.

A banda d'anar acumulant residus nuclears per a les generacions futures, la central d'Ascó també acumula problemes de funcionament. En els darrers quatre anys, ja en sumen gairebé un centenar, d’incidències, la més greu de les quals va ser la fuita radioactiva del novembre de 2007, que va contaminar l'entorn natural i que va ser ocultada durant més de quatre mesos. És una central envellida, amb problemes d'estructura, de seguretat, i situada sobre terrenys inestables i de perill sísmic i hidrològic.


El darrer informe del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) d'aquest 29 de juliol reconeix l'existència de totes aquestes deficiències en seguretat. Estableix nou límits o condicions d'operació a la central i assenyala disset instruccions tècniques complementàries que, un cop atorgada la renovació, haurà d'anar solucionant. Aquest procediment permissiu i contradictori del CSN recorda el que es va dur a terme l'any 1986 per intentar resoldre els problemes de seguretat de la central de Vandellòs I arran de la catàstrofe de Txernòbil. La manca total de cultura de seguretat de les empreses propietàries de les centrals, sumat a aquesta permissivitat del CSN, fa augmentar les possibilitats de tornar a patir un accident nuclear com el que tres anys més tard va tenir Vandellós I. Ara, és Fukushima qui torna a posar en alerta les agències de seguretat nuclear, però sembla que el CSN no aprèn la lliçó.

El govern espanyol tampoc té intenció de seguir aquesta tendència internacional: queda ben clar en les darreres declaracions irresponsables i falses del ministre espanyol d'Indústria, Miguel Sebastián: "ni Espanya ni Catalunya ni ningú no es pot permetre el tancament”, diu, fent referència a les nuclears. Com si Ascó no estigués parada de tant en tant. Com si els nombrosos països que tenen la sort de no haver-se nuclearitzat no existissin. Com si altres que sí ho han fet, per exemple Alemanya, no n'estiguessin sortint. Com si no sabéssim el que realment defensa aquest personatge i els governs espanyol i català: els més de 600.000 euros de benefici net que guanyen cada dia les empreses propietàries de la central - Ascó I 100% d'Endesa i Ascó II 85% Endesa i 15% Iberdrola.

El passar dilluns dotze de setembre vam tenir el darrer ensurt d'accident nuclear, aquest cop al complex nuclear de Marcola, a uns 200 km al nord de Perpinyà. L'accident va suposar l'explosió d'un forn de metalls radioactius procedents d'instal·lacions nuclears i va posar novament de manifest el perill i la contaminació constant al medi ambient que representa tot el cicle de la indústria nuclear, des de la mineria d'urani fins a les centrals nuclears i la gestió dels residus radioactius.

Amb la caducitat del permís d'Ascó, tenim una altre oportunitat per reclamar l'abandó definitiu de l'energia nuclear. Tenim moltes desgràcies a l'esquena com per permetre que es continuï enverinant el planeta d'aquesta manera deliberada. Mig any després de l'accident, Fukushima continua emetent radioactivitat a l'aire, a la terra i al mar. Les restes de Txernòbil suposaran una amenaça per sempre més. Les més de 560 centrals nuclears que s'han connectat al món emeten constantment radioactivitat. Es continua destruint i matant amb armament nuclear. Tenim el malson de tones i tones de residus nuclears... Cal dir prou. Cal aturar aquest espiral de nuclearització que tant mal ens fa, tot i semblar invisible. Com en el Mount Fuji en flames d'un dels somnis del director de cinema Akira Kurosawa, tampoc ens serviria de res que poguéssim distingir la contaminació radioactiva per colors: arriba a un punt, un dia, que no hi ha escapatòria possible. L'única opció és actuar ara i no lamentar-nos demà.

Xevi Planas i Puigbert
Article publicat al setmanari directa el 28 de setembre de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada