Entre el 2020 i el 2021, sis dels set reactors nuclears que funcionen
a Espanya han de renovar el permís per continuar durant 10 anys més. La
indústria nuclear i els seus partidaris saben que si ho aconsegueixen
hauran donat un pas important per allargar el funcionament fins a 60
anys. Es tracta de set reactors que sempre han estat perillosos, però
que ara, després de dècades de funcionament, encara ho són més per la
seva degradació tècnica i material.
Un accident en qualsevol d’aquests 7 reactors pot evolucionar
ràpidament cap a una catàstrofe ambiental i social irreversible.
Txernòbil, Fukushima, i altres casos menys espectaculars, ens ensenyen
cada dia que la contaminació radioactiva no té res a veure amb
fronteres. Que la proximitat significa perill, però la llunyania no
implica seguretat. Moltes persones que viuen a Portugal ho han entès
així, i la proximitat dels re
actors d’Almaraz, a Extremadura, els ha
portat a coordinar-se amb persones de tota Espanya i a crear el Moviment
Ibèric Antinuclear, mostrant que estem agermanats davant d’una amenaça
comuna.
Tancar un reactor és un acte de voluntat política, com ho va ser el
construir-lo. Hi ha uns procediments i uns mecanismes en la legislació
per a que aquesta voluntat es tradueixi en fets. Encara que gaudim de la
solidaritat i la simpatia d’una part de la societat portuguesa, és en
la solidaritat compartida amb companys i companyes de tota Espanya on
s’hi troben els mecanismes per enfrontar l’amenaça que preocupa les
companyes i els companys de Portugal, a totes les persones que vivim a
la Península Ibèrica.
La contaminació radioactiva no té res a veure amb les fronteres, però la política energètica sí.
Aconseguir que no es renovin els permisos de funcionament és quelcom
que va més enllà de la denuncia de l’energia nuclear. Implica crear un
moviment social amb voluntat d’incidir en la política de partits i en
les institucions. Implica fer servir els recursos institucionals per a
que es donin possibilitats reals de tancament. Implica combinar el
treball social i l’acció a nivell Ibèric amb la incidència concreta en
la política d’Espanya. Implica objectius i destinataris concrets i
definits, i mecanismes de participació que impliquin de forma activa a
la majoria social contrària a l’energia nuclear, i que tinguin
incidència vàlida a les institucions responsables de prendre decisions.
Per aquest motiu, persones i entitats que valoren la importància del
2020 i el 2021, i el nou moment polític i social en que es mouen
transformacions de fons, hem convocat una trobada de reflexió i acció a
Tarragona i a Barcelona, per analitzar els mecanismes que ens permetin
aconseguir que l’any 2020 i 2021 tinguem una Península Ibèrica lliure de
nuclears, amb tot el seguit de beneficis ambientals, de salut, socials,
de seguretat, econòmics i materials que se’n deriven.
Et convidem a participar en la Trobada que et vagi millor per portar a
terme aquesta iniciativa, una iniciativa que requerirà el suport i la
complicitat de moltes persones.
La trobada de Tarragona serà el divendres, 16 de setembre, de 19 a 22 hores al Centre de Lectura de Reus.
La trobada de Barcelona serà el dissabte, 17 de setembre, d’11 a 14
hores Lloc: Associació de Veïns d’Hostrafrancs, C/ Callao, 9. Districte:
Sans-Montjuïc LINIA 1, estació. Hostafrancs. Bus: 50, D20, 115.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada